Saltar al contingut

Museu Gaudí:

La casa, projectada per Francesc Berenguer i Mestres (Reus, 1848 - Barcelona, 1914) s'edificà entre el 1904 i el 1906. Fou una de les poques que es bastiren al Park. En aixecar-la, es pretenia crear un edifici pilot: és a dir, un model per a engrescar als barcelonins en la compra de parcel·les on aixecar les seves luxoses residències, i així tirar endavant amb la promoció immobiliària.

 

L'any 1906, Antoni Gaudí comprà la casa i la convertí en la seva residència: a mitjan d'aquell any Antoni i Francesc Gaudí -el seu pare-, i la Rosa - la neboda orfe- , l'ocuparen. Cal tenir present que aquesta torre inicialment no era per a l'arquitecte, però l'entorn, el clima, i l'orientació del xalet reunien les condicions necessàries per facilitar el benestar del pare, malalt. Però en Francesc Gaudí morí al poc d'instal·lar-se, l'octubre del mateix any. La neboda, amb greus problemes de salut, morí sis anys després: així doncs, Gaudí va viure vint anys en aquesta casa gairebé tot sol.

 

Uns mesos abans de morir l'any 1926, Gaudí abandonà la seva residència del Park Güell. Si bé mai no havia tingut problemes a caminar diàriament des d'aquest turó fins a Barcelona –recordem que llavors la Muntanya pelada era un nucli allunyat de la ciutat, solitari i poc habitat -, l'artista decidí instal·lar-se al taller que tenia a la Sagrada Família. En morir el 10 de juny del 1926, Gaudí deixà la casa en herència a la Junta Constructora del Temple de la Sagrada Família que necessitada de mitjans econòmics per tirar endavant l'obra decidí posar-la a la venda. Un any després l'adquiriren Francesc Chiappo Arietti i la seva muller, un matrimoni italià d'origen torinès.

 

El matrimoni Chiappo hi visqué fins a l'esclat de la Guerra Civil espanyola el 1936, moment en què partiren vers Itàlia. Retornaren el 1940; al cap d'uns quants anys, el senyor Chiappo morí. La seva muller restà a la casa uns anys més. Al no tenir fills, a la mort de la vídua la casa l'heretà un nebot, i a la mort d'aquest, els nous hereus en feren oferta a l'associació dels Amics de Gaudí. L'any 1960, aquesta entitat adquirí la casa. El seu objectiu era convertir-la en un museu dedicat a Gaudí: l'any 1963 aconseguiren inaugurar aquesta nova institució cultural barcelonina de projecció internacional.

 

Des del primer moment Josep Ma. Garrut fou nomenat director de la Casa-Museu Gaudí. Amb Enric Casanelles al costat, i recolzats per tots els membres dels Amics de Gaudí, lluità per recrear l'ambient que envoltà l'arquitecte mentre hi visqué. A més, aconseguiren reunir una important col·lecció de mobles dissenyats per Gaudí, així com objectes diversos i obres d'alguns dels seus col·laboradors.

 

L'any 1992 l'associació Amics de Gaudí decidí traspassar-la altre cop a la Junta Constructora del Temple de la Sagrada Família , de la qual avui dia forma part.

 

Font:Web del museu